El Pedra Picada, per fi

25 d'abril de 2010: aquest cop si, aconseguit

Per fi ens hem tret l'espineta del Pedra Picada, i ho dic perquè la sortida l'havíem programat moltes vegades bé per iniciar la temporada (com ara) bé per fer un cim senzill amb neu. Però, alhora, he de desfer un error que fa temps que faig. El que dèiem Pedra Picada és, en realitat el Costa Pubilla. El Pedra Picada és un cim de la mateixa carena situat més a l'oest i que tot just passa dels 2.000 metres. A partir d'ara, l'excursió és al Costa Pubilla.

El Costa Pubilla, 2.050 mts, és un cim fàcil i de desnivell (menys de 500 mts) assequible fins i tot per als no acostumats a la muntanya. I en aquesta sortida hi havia molts companys no acostumats. Explicaré quí érem. El burro davant: els Gabarró-Solanas, els Parron-Casanova (sense la Maria), els Anton-Sales i el Carmelo, la Maria i l'Adrià. Aquests ja els coneixeu, han vingut altres vegades. Els nous, i no estic segura que tornin, eren les famílies d'unes companyes de bàsquet de la Marta i la Cèlia. Tot va anar molt ràpid. Dissabte al matí, just després del partit (que, per cert, van guanyar de carrer) vam parlar amb els pares de la Paula i també amb els de la Rebeca i l'Andrea. Amb les nenes va ser fàcil, amb els pares, excepte la Cristina, una mica més laboriós. Però les que estaven realment contentes van ser la Marta i la Cèlia, amb més amigues, i aquestes, era igual on anessin, fins i tot van trobar xulo anar a d'excursió. Les companyes del bàsquet volen repetit, però amb la mare de les bessones ho tindrem molt difícil. I no cal dir que ni la Rut ni la Irene (16 anys) es van dignar venir amb nosaltres, no fos cas que algú les veiés vestides de muntanya...

I després d'aquest llarg preàmbul dir que la sortida va anar molt bé. Per pèls que no ens enganxa la pluja forta. De fet, volíem dinar a molts llocs i ho anàvem postposant. Va començar a gotejar quan estàvem a punt d'arribar als cotxes. No va ser possible dinar allà i vam baixar de seguida (per si la pista es posava pitjor) i ho vam fer al bar de l'estació de tren. A Ribes de Freser no va arribar la pluja, almenys aquella estona.

Comencem. Som 6 famílies, 17 persones i dues gosses.
A la dreta, el cim i al fons el Puigmal. I a sota, la .... que va arribar al cim


Les primeres rampes del caminet eren dures, després ja planeja	No una, sino dues gosses van fer l'excursió. Un alicient més


Tres homes, tres GPS. Segur que ens perdem. Sort que en Miquel passa d'això	Ho van dir elles, eh... s'ho van passar molt bé

Carmelo, Maria i Adrià. Ja és la segona sortida que compartim. Gràcies per venir
	La Paula i el Juan Carlos a l'inici del camí.

Han descansat a mitat de pujada. I la fan pel dret
	Les cinc nenes a punt d'enfilar la pujada final. Van passar totalment de l'Adrià, l'únic noi de la sortida

El grup al cim. Només falta la Núria i el Juan Carlos. Potser era massa per ella
	La família Gómez-López en el seu primer cim NOHIHAQUIESPARI


Cèlia	Paula	Rebeca


Tots els nens: Marta ,Andrea, Adrià (a dalt), Rebeca, Paula i Cèlia (a baix)	Jugant amb la poca neu que hi havia


I tres cims més que haguessin fet	Refugi de la Covil. No ens quedem a dinar, els núvols amenacen

Berta Solanas

FITXA TÈCNICA

Costa Pubilla, 2.050 mts

EN COTXE:
El cotxe del deixem a l'àrea recreativa de Pla de Prats amb taules i barbacoa (també hi ha un refugi lliure), al municipi de Campelles. Per arribar-hi, primer heu de passar per Ribes de Freser, N-152, bé venint de Ripoll, bé fen-t'ho des de Puigcerdà. Nosaltres, des d'àrea de Barcelona vam agafar la C-17 i passant Vic i Ripoll (aquí canvia de nom) vam ser a Ribes de Freser en una mica més d'una hora i quart. Just passada l'entrada a l'aparacament de l'estació de la Renfe i del carrilet de Núria, hem de girar a l'esquerra passant per un pas a nivell amb barreres. Són uns 7 quilòmetres de curves fins al nucli de Campelles. Travesseu el poble tot seguint les indicacions d'Area recreativa. Passat un petit pont deixem un trencall a l'esquerra (asfaltat que va al nucli de El Baell) i agafem una pista en relatives bones condicions (excepte les curves). Poden passar (abril de 2010) tota mena de vehicles. Una mica abans del refugi surt una pista a la dreta que NO hem d'agafar. Uns centenars de metres i ja hi som. A l'esquerra hi ha un eixample per deixar els cotxes. Estem a 1.560 metres d'alçada.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Refugi de Pla de Prats

1.560 mts

11:00

Font Roja

1.700 mts

11:25

25'

140 mts

Abeurador

1.800 mts

12:30

1:05'

1:30'

100 mts

240 mts

Costa Pubilla

2.050 mts

13:15

45'

2:15'

250 mts

490 mts

Descans, fotos i esperes

Fins 13:30

15'

2:30'

Coll de Coma Ermada

1.875 mts

13:50

20'

2:50'

-175 mts

315 mts

Refugi de la Covil

1.770 mts

14:35

45'

3:35'

-105 mts

210 mts

Font Roja

1.700 mts

14:40

3:40'

-70 mts

140 mts

Refugi de Pla de Prats

1.560 mts

15:15

35'

4:15'

-140 mts

-----

TOTAL ATURADES: 15'
TOTAL DISTÀNCIA: 9,6 kms

ITINERARI

A PEU:
Deixem els cotxes a l'eixample que hi ha al costat de l'àrea recreativa (vallada). Passem pel costat de l'indicador de Pla de Prats (1.560 mts) i agafem la pista de l'esquerra. Anem seguint i deixem de banda dues pistes més que trobarem a l'esquerra, diguéssim que seguim per la principal. I ho fem fins a travessar el rierol de la Font Roja (inconfusible pel color). Una mica després hem de girar a l'esquerra passant pròpiament per la font i deixant el corriol que segueix a la dreta.
Després de passar per la font arribem a una pista que hem d'agafar a l'esquerra (tornarem, del refugi de la Covil per la pista de la dreta).
El camí torna a entrar en una zona boscosa encarada al sud. Sense desnivell però relativament llarga, es passa per sota dels espadats del Coma Ermada fins a sortir als prats que ens indiquen que ja tenim alçada. Davant nostre, a la dreta, el Coma Ermada i a l'esquerra el Costa Pubilla. I en mig el coll. No anem cap al coll sinó que pugem per l'esquerra del Costa Pubilla. A peu de l'última pujada un abeurador per a animals. Hi ha camí marcat però aquí cadascú va per on millor li sembla. I les nenes pel més dret. CIM.
La baixada la fem, ara sí, cap al coll. És directe, directíssima. Al coll ens tornem a endinsar al bosc cap a l'est. El camí està bastant marcat i trobem algunes clapes de neu. Després de passar pel Pla Bigarrat, seguim el camí fins a trobar una pista. L'agafem cap a la dreta, té un petit tram que fa pujada -i ara no toca- abans d'arribar al refugi de la Covil. Seguim la pista fins a Font Roja -ens queda a sota a l'esquerra. Aleshores hem de fer una girada de quasi 180 graus. I seguint el camí arribem a on hem deixat els cotxes.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (115 kb)