Pont Pilar 2010: paisatge solitari i fantasmagòric

Els estanys de Liat era una d'aquelles assignatures pendents que teníem a la Vall d'Aran. Fetes les valls més importants, les que van cap al sud, cap al Parc Nacional, volíem fer les menys conegudes. Era el que la família Gabarró-Solanas ens vam proposar fer per al Pont del Pilar del 2010. Decisió a la que va contribuir el pronòstic de mal temps que hi havia i que, disortament, es va complir.

Primer vam anar al Saut deth Pish. Des d'Arròs per carretera seguint el riu Varradòs. Si es vol fer tota la volta pel pas de Varradòs i sortir a Bagergue s'ha d'anar per una pista en bastant bon estat, fins i tot per a turismes sempre que no siguin molt baixos.

Salt inferior

Saut ets Pish

Boscos de tardor

Pas de Varradòs. Al fons muntanyes de la vall de l'Unhóla

L'hora dels bolets

Macrolepiota procera

Cavall del Pirineu

I després vam fer tota la vall de l'Unhóla fins a l'estany de Liat. Aquí la pista ja no està tant bé i per a un 4x4 normalet, hi ha trams que dius..., uhhhh, costa de passar. Però fent més tram en cotxe o caminant, mereix la pena. Per la solitut, pel paisatge, pel riu, per les roques, per les cascades... per tot.

Com a complement, la visita al que queda de les mines de Liat. Tot i que estàvem molt a prop, nosaltres no vam arribar perquè amenaçava pluja i el temps que teníem era just.

Vall de l'Unhóla: ni un arbre

Roca en estat pur

Plou una mica, i a 2.500 mts és neu

Passant l'Unhóla -1-

Estany de Liat

Forat der Unhóla, com una torca

Cascada del forat de l'Unhóla

Unhóla superior

Unhóla mig: els meandres del Plan de Tor

Unhóla inferior: vermell del ferro