Coves dels Talibans - Massís del Pedraforca

27 de juny de 2009: t'has de fiar de les cordes velles

Els que seguiu habitualment la web podreu dir: ja és hora. La sortida a la Cova dels Talibans ha estat posada en les previsions moltes vegades i no hi havia manera. Per fi, el 27 de juny la vam fer. Érem 4, el Miquel, la Pilar, el Lluís i la Berta. Tots adults, havíem decidir fer-la sense nenes. Primer per evitar mals rollos (digueu-nos tous) i després perquè realment no sabíem què trobaríem. Les ressenyes eren de gent experimentada, que escala coses complicades, i no ho teníem del tot clar. Penso que vam encertar a l'anar sols. No és que sigui molt, molt difícil, però no és fàcil assegurar un flanqueig, i és el tram delicat. Hi ha cordes fixes que t'ajuden a passar, però t'has de fiar (i gaire noves no són). En general, ho vam fer amb soltura, la Pilar va patir una mica.

El tram delicat és una petita part del recorregut que vam fer. La resta era caminar per la cara sud del Pedraforca. De fet, s'anomenen Coves dels Talibans quan cap del dos trams és una cova. La primera un pont de roca, xulíssim això si. I la segona un tunel on, si, feia fred.

Haig de dir que, malgrat que veus l'entrada de les coves, el camí per arribar-hi no està massa clar. Penso que la majoria de la gent puja per l'interior del barranc del Torrent de Cal Ninot. Però quan fa calor, tela... Nosaltres vam anar per un camí a l'oest del barranc -molt maco- i després, pel dret, vam haver de recular per trobar l'entrada. Podeu escollir. Ah, just a l'entrar en aquest camí, el Miquel va trobar una orquídia. A la resta del camí, moltes altres flors.

Tant abans com després de les coves, l'espectacle és impressionant. La cara sud del Pedra no és tant coneguda com la nord però les seves parets són molt més verticals i llises. Vam estar temptats de pujar per la Gran Diagonal (que té unes grimpades) per arribar al Pollegó Inferior, però vam optar per anar tranquis i tornar. Un altre dia.

Berta Solanas

	Ja hem fet un bon desnivell. En Miquel i les flors
Passem per on podem

Cara sud de Pedraforca


Molt a prop de les coves	No hi ha dubte, estant contents

Coves dels talibans i ruta
	Inici del tram delicat. Corda d'ajuda


Primer flanqueig per herba	En Lluís a l'inici del flaqueig per roca. Vista de tTot el pont de roca


Primera part del flanqueig per roca	Segona part del flaqueig per roca i sortida La motxilla toca la pedra


La Pilar, passant el flanqueig


En Miquel, passant el flanqueig per roca

La Pilar i el Lluís en el tram intermig
	Arribem a la segona cova, el túnel


La Berta a la segona cova, el túnel


El Lluís, a punt d'acabar el túnel	En Miquel, a l'entrada del túnel


La Pilar, també a punt de sortir	La Berta, al final de la segona cova, el túnel

	Paret sud del Pedraforca i, a l'esquerra, la Gran Diagonal
Escaladors a la paret sud del Pedraforca

FITXA TÈCNICA

Coves dels talibans

EN COTXE:
Des de Saldes (Alt Berguedà) seguiu cap a Gòsol (B-400) fins al trencall -dreta- que indica Mirador del Gressolet i refugi Lluís Estasen. Acabades les cases del poble, trobareu un trencall a l'esquerra -no l'agafeu- i un altre, també a l'esquerra on hi ha un petit eixample, és aquest. L'heu de seguir -algun tram és bastant empinat- fins a una cruïlla de tres pistes i al coll que inicia la baixada cap a Gòsol -el coll de Jou-. Aquí podeu aparcar, encara que es pot seguir una mica més cap a munt fins a deixar el cotxe en un eixample. Si voleu pujar pel Torrent de Cal Ninot heu de deixar el cotxe abans -mirar mapa-

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
TOTAL

Coll de Jou

1.550 mts

9:45

Deixem el camí pel bosc

1.890 mts

10:45

1:00'

340 mts

Inici Coves

1.890 mts

11:55

1:10'

2:10'

+- 20 mts

340 mts

Final Coves

1.970 mts

13:20

1:25'

3:35'

80 mts

420 mts

Descans i pica-pica

F: 13:40

20'

3:55'

Inici Gran Diagonal

2.050 mts

14:05

25'

4:20'

80 mts

500 mts

Deixem la tartera i entrem al bosc

1.945 mts

14:40

35'

4:55'

-105 mts

395 mts

Font

1.930 mts

14:50

10'

5:05'

-15 mts

380 mts

Dinar

F: 15:20

30'

5:35'

Coll de Jou

1.550 mts

16:10

50'

6:25'

-380 mts

------

TOTAL ATURADES: 50'

ITINERARI

A PEU:
Tot i que es pot continuar una mica més en cotxe, nosaltres el vam deixar al Coll de Jou, un més. Vam tallar camp amunt fins a trobar de nou la pista i la vam seguir cap a l'esquerra fins al punt on comença el camí del Prat del Reo (hi ha una cartell indicador). Si no hi fos, és a la dreta de la pista en un punt on aquesta s'eixampla una mica.
Seguim el camí -que puja dret pel mig del bosc- més o menys una hora. Les coves les tenim al davant però no trobem cap camí que surti a la dreta per anar cap a elles. Així que, una mica abans de la font (ho dic perquè si arribeu, ja us heu passat el punt) i més o menys a la mateixa alçada que es troben les coves, decidim passar pel dret i anar cap allà. Hem d'anar endevinant el camí -ara matolls, ara tartera, ara roques- però com pel camí que veníem hem vist força estona l'entrada de les coves, només cal agafar aquella direcció i fins que les trobes.
La primera cova és un pont de roca. Primer fa una pujada vertical i, en el flanqueig ja hi ha una corda per agafar-se. El flanqueig segueix enganxat a la roca (tram delicat) primer horitzontal i després en diagonal. Nosaltres portàvem unes express per "assegurar-nos" a la corda.
Acabat aquest tram i passat per sota del pont de roca, un camí molt dret ens porta a l'entrada d'una cova allargada (50 mts) i amb camí ascendent. Més aviat és un túnel, amb entrada i sortida. Una grimpadeta molt fàcil.
La sortida és pot fer per un pas de 5è (a l'esquerra) que nosaltres esquivem, o caminant cap a la dreta.
Ara ja sota el sol, hem d'acabar de pujar. Quan arribem quasi a tocar de les parets verticals on escalen, girem cap a l'esquerra. Allà, majestuosa, ja veiem la Gran Diagonal. Nosaltres passem d'ella i agafem els camins que ja baixant, ens portaran, primer per la tartera i, després pel camí del bosc del matí, cap als cotxes.

TRACKS GPS
MAPA DE LA ZONA (120 kb)