10 d'agost de 2008: l'oblidat de la serra Cavallera

Tot i que anàvem sense nenes (Pilar, Miquel, Lluís i Berta) vam escollir el camí més curt per pujar al Puig Estela. La idea era arribar en cotxe gairebé fins al coll de Pal després de passar per Ogassa i Surroca de Dalt. Però la pista no estava en gaire bon estat -els 4x4 sí que passaven-i la furgo del Miquel es va quedar a uns 1.500 mts d'alçada.

Entre els cards (esquerra) i la cua de guilla (dreta), el Miquel i la Pilar per la pista que porta al coll de Pal	No faltaven els pals indicadors, però ens vam passar, sense veure'l el refugi Montserrat. Al fons, el Pirineu més oriental.
Sens dubte, són les reines i senyores d'aquestes muntanyes, de les muntanyes de vaques.	Hem arribat al coll de Pal. Aigua, fruits secs i repàs de les muntanyes que hi ha al voltant.

Va ser una pujada plàcida, sense haver d'arrossegar ningú més que a nosaltres mateixos. Vam fer tres aturades. La primera al coll de Pal, la segona ja a la carena quan ja divisàvem el poble de Pardines i l'última al cim.

Des de Pardines (al fons) hi ha una de les rutes de pujada al Puig Estela .	El cim és a prop. La silueta recorda el Turó de Montgrí amb el castell a sobre.

Tots quatre al cim. Creiem que ningú més va pujar aquell diumenge al Puig Estela. Només vam veure una parella en un tot terreny que de seguida va girar cua.	El refugi estava molt amagat. A la pujada vam agafar una drecera i no el vam veure. A la tornada, des de dalt, no se'ns va escapar. Hi havia un jardí de TORA BLAVA, llàstima perquè és verinosa.

La sortida també va tenir la seva part cultural. És l'ermita de Sant Martí de Surroca, al costat del cementiri de Surroca de Dalt. Com és habitual, estava tancada i no vam poder entrar a veure-la.

I la part gastronòmica de l'excursió va ser l'excursió que vam haver de fer per dinar. A Ogassa era festa major i el restaurant estava ple. Entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ens havíem d'esperar massa estona. A Ripoll vam trobar molts restaurants tancats. Per fi, a la sortida de Ripoll vam poder dinar a un que coneixia el Lluís i que des d'aquí recomanem. Es tracta de LES GRAELLES (camí dels Brucs, 2. Ripoll. Tel. 972 70 24 51).

També va ser un dia de flors. Tot i estar ja a l'agost, hi havia moltes i amb molt bona presència.

Berta Solanas