6 d'agost de 2007: amb la pluja no ens vam atrevir amb l'Anayet.

Havien anunciat un canvi de temps però malgrat tot el matí es va aixecar sense pluja. Els Gabarró-Solanas érem a la zona de Sallent de Gàllego (Osca) passant una setmaneta. A les 6 amunt i en poc més d'una hora ja començàvem a caminar. La primera part de la ruta és bastant plana, fins que el camí, el GR-11, gira cap a la dreta.

Barranc de les Culibillas: primeres rampes, rierol i camí segregat		La vall segueix pujant, al fons els Infiernos. Vol sortir el sol però plourà més tard amb ganes.

Aleshors comença la pujada tot seguint un rierol. Les primeres gotes ens agafen abans d'arribar a l'Ibón d'Anayet conegut, sobretot, per la vista que té sobre el Midí d'Ossau. El Midí el deixem per un altre dia El lloc i el paisatge és realment impressionant, tot i que avui no seria el millor dia, més aviat era força dolent. Descansem una mica, quatre xuxes i amunt. Tenim l'Anayet a tocar, pero queda un fort desnivell que es salva en molt poca distància.

La Rut i la Marta arriben al coll i fan efectiva la seva decisió, elles no feien cim. Comencen a baixar enmig de la boira, s'arreceren a sota d'unes roques quan plou una mica més fort i busquen un bon lloc per dinar. El Lluís i jo decidim continuar fins al Vértice (a l'esquerra del coll). El terreny està mullat i no hem agafat material per assegurar-nos i poder fer l'Anayet amb tranquilitat. Hi ha alguns petits trams que, si rellisques, pots tenir conseqüències molt desagradables.

	La Marta amb l'Anayet al fons		El Midí d'Ossau des de l'Ibon d'Anayet

Fer cim ens costa uns 3/4 d'hora més. A dalt, el Midí es deixa veure una mica millor. Ens entretenim una mica identificant les valls i les muntanyes de l'oest, d'Osca a Navarra, i veient com la boira puja i baixa i es fan i es desfan els mars de núvols per sota nostre.

La pluja ens dóna una bona estona de treva. Ens deixa dinar, jugar amb els cavalls a l'Ibon i encarar el tram inferior de l'excursió. Però tot i així, quan decideix que ens mulla, ens mulla i força. De fet, l'amenaça de pluja era tant evident que ni ens acostem a la cascada de la Rinconada, on les aigües dels ibons d'Anayet es precipiten i formen el riu de la Canal Roya. Arribem al cotxe bastant xops encara que les motxiles estant totalment seques.

Del coll al cim vam pujar el Lluís i la Berta sols, ens reunim per dinar i ja de nou a l'Ibon, ens esperen els cavalls i els poltres..

Ja al cotxe ens adonem que allà on havíem aparcat el cotxe (aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal) només deixen entrar vehicles de l'estació i de les obres que estan fent. Primer veiem uns nois que havíem trobat a l'Ibon caminant per la carretera d'accés -ens estranya- i quan sortim amb el cotxe, veiem com tanquen la porta tot just darrera nostre. Nosaltres vam trobar la tanca oberta i vam passar però la majoria no. Vam tenir sort però no trobo just que l'accés sigui restringit.

Berta Solanas