| |
 |
En principi promet ser l'etapa més dura, doncs és llarga (per nosaltres) i té un alt de 734 m. (Alto de la Pena) que ens han dit que casca força la gent. Només sortir travessem Pamplona, amb pluja, com sempre. Quan deixem la ciutat i comencem a caminar entre camps ens sorprèn un fantàstic Arc de Sant Martí que ens obliga a aturar-nos i treure la camera. A partir d'aquí comencem l'ascensió. No hagués estat especialment dura, però tot el camí és ple de fang, i s'enganxa a les botes, que ens pesen molt més del que és habitual. Per no parlar del perill de relliscades... però ens en sortim força bé i arribem a dalt, ons ens espera el fantàstic MONUMENT ALS PEREGRINS. Tota la carena és plena de molins eòlics, i els nens no poden evitar anar a intentar tocar-los però el soroll que fan els acaba espantant. La baixada de l'Alto de la Pena és pitjor que la pujada, perquè són 2 km. de desnivell en picat d'una tartera que ens destrossa cames i genolls. I Uterga no arriba mai, el camí és fa interminable. La Paula comença a anar coixa i a plorar. L'hem d'ajudar a caminar. A mi i a l'Àlex ens fan mal els peus i els genolls.. El desànim ens inunda i pensem què coi fem allà... Però finalment arriba el poble. Però... el refugi previst està tancat. Això ens destrossa psicològicament. És impossible de caminar més aquell dia. Estem física i moralment destrossats. No queda altre remei que avisar un taxi que ens porti fins a un altre lloc. Els propers pobles, Muruzábal i Óbanos, també tenen els refugis tancats, així que no ens queda altra remei que anar fins a Puente La Reina (a 6 km. d'Uterga). Demà no caminarem enrera, així que potser algun dia tornarem a fer aquest tros...
 |
|
Quan arribem ja és fosca nit. Però l'Albergue de Peregrinos de los Padres Reparadores és genial, i a més, tothom està allà. Tots els peregrins que varen sortir tres dies abans de Roncesvalles són allà (una casualitat?), a més d'altres que han vingut també fent l'altra camí des de Jaca. (A Puente de la Reina s'ajunten els dos). Tothom està content de veuren's, però, sobretot, feliciten als nens, que estan aguantant d'allò més bé. Ningú s'esperava veure'ls allà; hi ha adults que no han aguantat ni aquestes tres etapes i ja han abandonat! La retrobada de tots és fantàstica. Alguns sopen al refugi, però nosaltres anem a sopar fora, amb l'Ascensió, i després d'unes copes de Pacharan... dormim d'alló més bé. |
