Anar a la fitxa tècnica
A l'anterior sortida Setmana Santa
Anar a la Serra d'Ensija
A l'index si no veieu el menú

3 d'abril del 2005, quasi a punt de ploure en total solitut.

Era el dia de la primera trobada entre la Gemma Salido i la seva filla Judith amb el nostre grup. I el dia amenaçava pluja. Però, com ella va dir de seguida, als NOHIHAQUIENSPARI, la pluja no els para. Aturar no, però retardar una mica sí. Semblava que l'aigua, que tant esperàvem per altres motius, ens aixafaria la sortida, ... plovia amb ganes a Sant Llorenç de Morunys.

 
 

Túnel, punt de sortida.
Tots preparats

Vam aprofitar per esmorzar al Jardí, que és com una mena de casino i et deixen treure els entrepans que portes. Va servir per començar a coneixe'ns, a parlar, a tantejar-nos. Acabats els cafès, una ullada al cel, sol no, però només xispejava. Així que, en marxa.

En marxa érem els següents: els Moya-González sense la Sandra, els Gabarró-Solanas al complet, la Gemma i la seva filla. Faltaven els Rigola-Solanas però la Meritxell va passar mala nit i al matí no es podien aixecar. Després vam saber (i algun dia ho podreu llegir) que van fer, cap al migdia, una ruta per Collserola.

I perquè als Clots de Vilamala. En teníem curiositat. Segur que molts de vosaltres heu sentit molt poc parlar d'aquesta zona, amb una roca tipus monserratina. La veus de lluny quan vas cap al Coll de Jou des de Solsona. Et queda a la dreta com en una gran depressió, com en un gran clot. Vam seguir la ruta que havien fet al De Vacances de fa uns 3 anys. A la fitxa tècnica us adjuntem la ruta amb les modificacions pertinents per no equivocar-se.


Al mas de Sòbol

 
Al mas de Torruella  
   

Els cotxes es deixen a la sortida del túnel que porta al santuari de la Mare de Déu del Mont. Hi ha poc espai però tampoc va tanta gent, nosaltres no vam poder saludar ningú mentre caminàvem. Va ser una excursió feta sense preses, teníem tot el dia per caminar, mirar, esperar que no plogués. Al mas de Torruella vam fer la primera parada. Teníem al davant la Mola de Lord, i la Llosa del Cavall a sota. La Judith encara anava una mica enganxada a la seva mare, però un voltor ens va fer tenir tots el mateix objectiu, veure'l de més a prop. En la pujada fins al mas de Sòbol, el punt més alt, hi havia l'esperat Mal Pas. Però era realment molt senzill, amb precicipi, això si. La resta del camí, un parell de petites grimpadetes i res més. El que ens va impressionar és la vista del mas de Sòbol, enmig del Serrat que porta el seu nom, amb el cel caient a sobre els nostres caps. Llàstima que refrescava, sino la segona parada oficial hagués estat més llarga. Deia el Juanjo que només faltava música per acabar d'impressionar. Des d'aquí vam tenir una altra vista, la segona, de la Mola de Lord amb el Santuari.

 
  Tossal de Vall-Llonga i Mola de Lord amb el Santuari
Ara ja tot serà baixada. Primer passant per diverses balmes. En una d'elles ens aturem a dinar fins que unes gotetes ens fan recullir els estris i marxar. Però no és res. Avui no toca que ens mullem. I després travessar tres o quatre rierols que fan que el camí de baixada tingui també pujadetes. I hi ha com la Marta a qui això no li agrada gens. Ja a punt de trobar els cotxes ens trobem amb el GR-7, que segueix l'antic camí ral que anava de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. El GR només toca el camí que nosaltres portem en un punt, un punt en què la roca sembla separada per un llamp.
   
Passant el Mal Pas. És molt fàcil   Sobre la balma de Fornó. Hi ha vàries més.  
 
  El Juanjo, com si vingués del GR.

 

 

 

 

 

 

Eren quasi les cinc de la tarda, però no volíem marxar. La zona ens va agrada molt. Ens va faltar una mica de sol perquè lluís més el paisatge, però.... Així que decidim, contra la opinió de les nenes, que havíem de pujar al Santuari de Lord ja que érem allà. El cotxe es deixa al final de la carretera. Per pujar cal agafar un camí amb unes 150 escales que fent una ziga-zaga a la roca salven els 150 metres de desnivell. Es pot fer en uns 20 minuts. Des d'allà veiem el Serrat de Sòbol, on hem estat, de nou la Llosa del Cavall i el Port del Compte. Primer una visita a l'església i després a berenar, i a jugar una mica més.

Berta Solanas

Tornar a dalt

 




FITXA TÈCNICA

RUTA AL VOLTANT DELS CLOTS

EN COTXE:
BCN-Terrassa-Manresa. Es pot escollir anar fins a Manresa per l'autopista C-16 o bé sortir a Terrassa i agafar la carretera C-58 que va cap a Monistrol de Montserrat. Ja sota la muntanya s'ha d'agafar el trencall cap a Manresa per la C-55. Per anar cap a Solsona quan s'arriba a la capital del Bages, nosaltres seguim com si anéssim en direcció a Berga i quan trobem l'eix transversal (C-25) l'agarem el sentit Cervera-Lleida. De seguida sortim per anar cap a Sampedor. Travessem el poble i quan arribem de nou a la C-55 anem cap a Súria, Cardona i Solsona. També es pot travessar Manresa pel sud (Sant Joan de Vilatorrada) i continuar cap a Súria, Cardona i Solsona. A l'arribar a aquesta última, travessem el poble sense entrar en la zona antiga i seguim cap a Sant Llorenç de Morunys per l'embassament de la Llosa del Cavall. Atenció a la carretera, està plena de sots molt grans que l'estat (propietari de la carretera com diuen diversos cartells) no és capaç d'arreglar. A Sant Llorenç hem d'anar cap al Coll de Jou i a 1,5 kms més o menys hi ha l'indicador del monestir de la Mare de Déu del Mont. La carretera és estreta però està bé. Passat un túnel ja podeu aparcar el cotxe. Comença la ruta.

HORARIS I DESNIVELLS

SITUACIÓ

ALÇADES

HORARIS

TEMPS PARCIAL

TEMPS TOTAL

DESNIVELL PARCIAL

DESNIVELL
ACUMULAT

Túnel

1.072 mts

11:15'

Inici corriol

1.048 mts

11:35'
20'
20'
-24 mts
-24 mts

Mas Torroella

934 mts

12:30'
55'
1:15'
-114 mts
-138 mts

DESCANS

 

fins 13:00'
30'
1:45'
-
-

Mal Pas

1.080 mts

13:21'
21'
2:06'
146 mts
146 mts

Sòbol

1.213 mts

14:00'
39'
2:45'
133 mts
279 mts

DESCANS

 
fins 14:20'
20'
3:05'
-
-

Cova

1.191 mts
15:03'
43'
3:48'
-22 mts
-22 mts

DINAR

 
fins 15:23'
20'
4:08'
-
-

Tunel

1.072 mts
16:40'
1:17'
5:25'
-119 mts
-141 mts
ANADA
2:15'
TORNADA
2:00'
ATURADES
1:10'

ITINERARI

A PEU:
Farem l'itinerari circular que descriu el programa De Vacances de TV3. Deixem els cotxes al túnel, aquí veiem unes marques blanques i verdes, per aquí tornarem. Nosaltres agafem la carretera en direcció al Santuari. Seran uns sis-cents metres, fins que trobem una torre d'electricitat metàl·lica just a la vora de la pista, a la dreta. De fet és la segona torre que veiem, la primera està uns 30 metres a la dreta de la carretera (nosaltres ens vam confondre i vam haver de tirar enrera). A tocar de la segona torre comença un corriol estret amb la indicació mas de Torruella que es veu quan t'has sortit de la carretera. Més o menys en 50' s'arriba, el cami està bastant marcat amb fites tot i que hi ha algunes bifurcacions menys marcades. En una d'elles, ja a prop del mas, però quan encara no es veu la casa, trobem la font de Torruella amb porta i pany. L'aigua està estancada. Si de la font anem cap a la dreta trobem la casa, derruida i plena de molsa. En arribar a Torruella, val la pena anar fins a la punta de l'Era, des d'on hi ha una bona vista sobre l'embassament de la Llosa del Cavall.

Som just a sota de la punta sud de la Serra Llarga, hi hem arribat per l'est i l'hem de pujar per l'oest. El corriol està marcat amb senyals vermells. En ell diuen les ressenyes que trobarem el "MAL PAS", però no cal preocupar-se. En realitat és un pas d'uns 20 metres de llarg de poc més d'un metre d'ample al costat del precicipi. Cap problema. Si es va amb nens petits, de la ma o lligats amb una corda. Poc després comença una pujada una mica més dreta, per un grau, i s'arriba als plans i al mas de Sòbol, a sobre de la Serra Llarga.. Els últims metres de corriol, abans dels plans, estan força desdibuixats, però hi ha fites de pedra que indiquen el camí.

Des de Sòbol es pren un corriol que va en direcció nord, cap a les parets del Port del Comte. Durant una estona va carenant el serrat de Sòbol. Quan veiem els Clots de Vilamala, a una banda, i el poble de Sant Llorenç de Morunys, a l'altra, ens haurem de desviar. Haurem arribat al capdamunt del serrat (1.213 mts) i haurem fet una petita baixada. A mà dreta hi ha un sender, assenyalat amb marques verdes i grogues. El prendrem i durant una estona caminarem en direcció sud, al contrari que fins ara. Quan el camí comença una baixada més forta i es desvia cap a l'est, passa a prop de la balma del Fornó. Ara els mateixos senyals grocs i verds ens hi porten. Per seguir la ruta s'ha de tornar enrera uns metres i estar atent a les marques. Es un pendent fort que passa per sota de dues balmes més. Sembla que no hi ha camí, però si.

Creuarem un gran bosc i, després, tres o quatre rieres. Per tant anirem fent pujadetes i baixadetes. A poc a poc anirem tornant a l'inici de la vall on hem començat l'excursió i veient els vehicles que hem deixat al costat del túnel. Finalment coincidirem, en un punt, amb el GR-7, una part del qual és l'antic camí ral que anava de Sant Llorenç de Morunys a Solsona. Seguim les nostres marques i en uns 5' arribem al final de la ruta.

MAPA DE LA ZONA
FITXER GPS


Tornar a dalt
Anar a l'inici