Escenaris de la Batalla de l'Ebre

12-13 novembre 2005: reculls d'història quasi passada per aigua

Aquesta sortida feia temps que la volia fer. Pensava que havia de ser molt interessant, pels nens i pels adults, saber com va anar el que es coneix com la Batalla de l'Ebre. Però també era cert que sense ningú que ho expliqués, poc podríem aprofitar. Tot just a la Terra Alta, a la Ribera d'Ebre i al Priorat es comencen a senyalitzar els escenaris més importants de la batalla i encara no es fan visites guiades. Però la sort va estar de part meva, nostra i mentre preparàvem el número 500 i els 25 anys del SANT ANDREU DE CAP A PEUS, una conversa amb en Jordi Rabassa, historiador i col.laborador de la revista des de feia molts anys, va permetre fixar una data propera: ells ens faria de guia.


	La primera explicació sobre la Batalla de l'Ebre a l'ermita de Sant Pau, a La Figuera

Així la data va quedar fixada pel 12 i 13 de novembre. El temps no ens va acompanyar però tot i així vam poder fer, i sense mullar-nos, la major part de les visites. L'èxit de la convocatòria crec que va ser rotund, tant pel nombre de persones que èrem, com per les impressions que tots vam tenir a l'acabar. Explicaré quins érem: els Gabarró-Solanas, els Anton-Sales, els Parron-Casanova i uns veïns seus de Vilassar que s'estrenaven amb els Nohihaquienspari, els Rigola-Solanas, la Gemma i el Marcel, el Javi i la Isa (cosins de la Berta que van venir des de Saragossa) i el Jordi i la seva companya, la Roser. I encara van fallar els Solanas-Ibáñez i la Imma Santos i la seva família.

Vam dormir a l'alberg Els Olivers, d'Horta de Sant Joan, acceptable per passar una o dues nits. Millor que no sigui hivern ja que ho hi ha calefacció al pis de dalt i els lavabos estan a la planta baixa. El sopar justet, però l'esmorzar molt bó. Els exteriors de la casa són molt macos però no els vam poder aprofitar: tota l'estona que vam estar a l'alberg va ploure. El dinar del diumenge el vam fer a Can Josep, de Bot. Ens ho havien aconsellat uns amics de Sant Andreu i, la veritat, molt bó i bé de preu.

Aquí teniu una breu explicació de la nostra ruta.
Si la voleu seguir-la a través d'un mapa cliqueu AQUÍ.

LA FIGUERA
Comandament republicà per a la preparació de la batalla

Els nens bàsicament jugaven enmig i per sobre de la trinxera				Els grans, en canvi, escoltaven atentament les explicacions d'en Jordi
		Es conserva el tallat des d'on estudiaven l'ofensiva

Situat al costat del poble de La Figuera (Priorat) i al mateix turó on hi ha l'ermita de Sant Pau. Des d'allà, durant dos mesos, el comandament republicà va preparar l'ofensiva de l'Ebre. Aquesta va començar el 25 de juliol i la batalla es va acabar el 15 de novembre. En Jordi ens va fer remarcar dues coses importants: la primera, que des d'aquí tenien visió de tota la zona (no directa del riu) ja que gairabé tot eren camps de conreu, no com ara que hi ha boscos. La segona, que en tres nits van passar uns 50.000 soldats pràcticament amb lo posat, roba d'estiu, i les armes i els canons. El menjar i les municions ja vindrien després. Però els bombardejos nacionals van atacar, no els que havien passat l'Ebre sino la reraguarda i els ponts que els republicans feren una i una altra vegada. I el menjar, les municions i la roba d'hivern, van tenir molts problemes per arribar a destí.
Segons els experts, el plantejament tàctic de la batalla (general Rojo) va ser quasi perfecte. L'ordre era passar, no batallar. Així, els nacionals no es van enterar del que havia passat fins moltes hores més tard. Però els republicans van oblidar que deixaven darrera un riu, l'Ebre, amb la incomunicació que podria suposar i que Franco, lluny de forçar la màquina per fer-los fora de les terres reconquerides, va deixar passar el temps. Concretament 116 dies.
116 dies que van ser interpretats molt diferentment. Per uns com una estratègia, per Líster, líder de les tropes comunistes, com una victòria. El cert és que la Batalla de l'Ebre va ser una ofensiva militar mentre la República treballava diplomàticament. D'una banda per aconseguir un acord amb els Franco per aturar la guerra (fracassat) i d'altra, per aconseguir suport de les potències democràtiques europees. El seu no va ser determinant. No només per a la batalla sinó per al final de la Guerra Civil.

COLL DE LES CAMPUSINES A LA FATARELLA
Reconstrucció de trinxeres de la batalla


Trinxera restaurada al coll de les Campusines		Els nens a l'entrada a un dels refugis		Als petits els va servir també per jugar a guerres

Des de fa pocs mesos està indicat aquest indret a la carretera que va de Mora d'Ebre a la Fatarella (primer és la N-420, quan et trobes la que ve d'Ascó gires a la dreta i de seguida a l'esquerra cap a la Fatarella). Aquest espai està just abans que hi hagi el desviament cap a Vilalba i els Arcs, on anirem després.
Aquí s'hi pot veure un tros de trinxera i l'entrada a dos refugis pels soldats. També l'impacte de diversos projectils a terra. Des d'aquest punt, una mica elevat, es podia controlar un cert territori, sempre pensant que no hi havia arbres.

ELS QUATRE CAMINS A VILALBA I ELS ARCS
Requetés catalans contra republicans per dos turonets

		Aquest turonet era el que defensaven els republicans. La primera ofensiva la van guanyar però a la segona van ser massacrats.
Els guanyadors de la guerra van fer el Via Crucis de la Pau. Només hi ha els noms dels Requetés morts.

La cruïlla que ara visitem era un punt estratègic. El seu nom, quatre camins, ho diu tot. Comunicava pobles importants de la zona i, sobre tot, durant temps va estar aquí la línia divisòria entre les tropes republicanes i les nacionals. El republicans defensaven, des del turonet de la foto de la dreta una torre de comunicacions i el front cap a Ascó i Móra i també atacaven les posicions contràries. Els nacionals, en aquest cas una guarnició de Requetés del Terç de Montserrat, eren una de les línies avançades.
El ... de ... del 38, els republicans decideixen atacar. Els nacionals no envien reforços i moren uns 250 requetés. Però deu dies més tard, Franco envia els legionaris a reconquerir la zona. Són ara els republicans els que moren en massa. Aquests ja no recuperarien aquest terreny ni la torre de comunicacions.
Els dos turonets estaven separats tant sols per un o dos centenars de metres. S'explica que soldats dels dos bàndols intercanviaven cigarretes o foc per encendre-les. I que les armes van callar per retirar el cossos dels companys morts.

CORBERA D'EBRE
El poble abandonat, destrossat i mai reconstruit


Restes de les cases del poble		Cartell conmemoratiu de la Batalla		Carrer d'entrada al poble vell de Corbera d'Ebre

SERRA DE PÀNDOLS, COTA 705
La batalla més cruenta


Serra de Pàndols des de la cota 705. A la dreta Pinell del Brai		Vessant sud de Pàndols, difícil accés

A P àndols (just davant de Gandesa -SE-) i a Cavalls (just davant de Corbera -SE-) es van lliurar els episodis més cruents de la batalla de l'Ebre. Aquestes serres ja havien estat escenari d'enfrontaments i tot i que els republicans no dominaven el punt més alt, estaven apostats en lloc estratègics per evitar que els nacionals es fessin amb el control de la resta de les posicions de la muntanya. El terreny és molt abrupte però uns i altres intentaven avançar. Entre el 30 d'octubre i el 15 de novembre, quan es dóna per acabada la batalla, moren uns 50.000 dels ..... soldats que havien participat en aquesta ofensiva. Abans però, les penúries van ser moltes, especialment pels republicans. No sempre els arribava menjar, els suminitre estava interromput i dels pobles ere feixuc pujar-lo, molts dies la dieta era el que trobàven pel bosc. I de vestimenta, no gaire millor, encara anaven amb la roba d'estiu del 25 de juliol.
Els republicans eren a la falta de la muntanya que mira a Pinell del Brai (foto panoràmica) i els nacionals mirant cap a Gandesa. Els canons de Franco no tocaven les tropes de la República amagades als refugis. Però quan el general decideix l'ofensiva, envia als "moros" al davant sota el seu mateix foc. Quan aquest s'acaba i els republicans decideixen ataca, els soldats africans ja són a sobre d'ells. Va ser un combat cos a cos, tràgic.


Refugi a la serra de Pàndols		Els de la Lleva del Biberó van fer aquest monument, ells van recordar tots els morts a Pàndols		Els nens continuaven absents del que havia passat al lloc on jugaven. Darrera les plaques de record.

Actualment és un dels punts de visita obligada de brigadistes i d'exsoldats particicipants en la Guerra Civil. Després de molts anys, els que va durar la dictadura de Franco, ara el record en aquest punt és per a tots els que van morir, no només per a uns quants. Ja que he mencionat els membres de les Brigades Internacionals, digue'm que no van participar en aquesta batalla. El govern de la República els va fer tornar a casa. Es temia la massacre que va succeïr i no va voler més problemes internacionals. Els brigadistes eren soldats sense preparació militar, sovint de professions liberals que havien vingut a Espanya a lluitar per la llibertat.

COLL DEL MORO
Punt de vigilància de Franco


Monòlit franquista. Tothom ha pintat i ha tirat brossa		Restes de monuments funeraris enmig de la brutícia de la zona		Feia temps que no vèiem un lloc tant brut, i voltem per molts.

Per accedir al punt exacte des d'on Franco controlava l'evolució de la guerra mentre va durar la Batalla de l'Ebre (dormia a Gandesa) s'ha d'agafar la carretera N-420 de Gandesa a Alcañiz. I una mica abans d'arribar al coll del Moro (475 mts) -sentit Alcañiz- s'ha d'agafar un trencall a la dreta. A mitjans de novembre no estava senyalitzat i l'indret en qüestió -els franquistes van tapar les trinxeres i van construir un monòlit- està fastigós. Brut, molt brut (com bona part dels marges de les carreteres de la Terra Alta, em sap greu dir-ho) i tot guixat. Sembla un abocador que no ha respectat ni une lloses funeràries íberes que hi ha allà mateix. De fet, al coll del Moro hi ha un important jaciment arqueològic que data de l'època íbera i que ara s'està restaurant.


En Jordi, el nostre guia, en plena explicacio		Cota 705 de Pàndols, símbol d'una lluita infernal