La Selva i la Garrotxa. 17-18 abril 2004

LES ERMITES DE LA SÍLVIA 

Diem de la Sílvia perquè d'ella va sortir la idea d'anar fins a Santa Coloma de Farners a fer un tram de la ruta de les Ermites. En total són 10 i necessites almenys 3 dies per a fer-les totes si vas caminant. Nosaltres, a més duiem els avis (Berta-Sílvia, Lluís i Eduard) i no era plan. D'entrada esmorzar a l'ermita de Farnès on vam arribar en cotxe. Ben conservada enmig d'alzines i pins, hi ha una zona de barbacoas i lavabos al costat. Vam estar gairebé sols. El que passa és que ja èrem una bona colla: Gabarró-Solanas, Gabarró-Colillas, Solanas-Ibáñez, Rigola-Solanas i Rigola-Ortiz, 14 en total. Les combinacions de cotxes que voliem fer no van sortir massa bé i al final vam anar tots junts fins a Sant Pere Cercada.

EL RIU INDÒMIT

Des d'allà els que podien caminar voliem anar fins a l'ermita d'Argimon que és en un penyassegat. Però no va poder ser, el riu anava massa crescut i vam haver de tornar al quart d'hora d'haver començat la passejada.

SANT PERE CERCADA

Lluís i Marta		Monestir de Sant Pere Cercada   (S.XII)		Avi Domingo i Pau
Rut				Sílvia i Meritxell
Lluís				Edu
A Sant Pere Cercada no vam poder entrar, però vam riure de valent amb les cadenes de fora. Planta de creu llatina, un gran cimbori octogonal, una àmplia àbsis i dues absidioles. La porta d'entrada presenta quatre arquivoltes en gradació amb capitells esculpits.

ERMITA I CASTELL DE FARNERS

De nou a Farners va ser el moment de pujar al castell, a 5 minuts dels cotxes. El castell, reconstruit l'any passat, data dels segles X i XI. La torre de l'homenatge, la part més ferma, té murs de més de dos metres d'amplada. Les zones més antigues de l'ermita (àbsis) també és del segle X, però el creuer i el porxo són molt més moderns, del segle XVIII.
Els nens van tenir la seva sessió d'escalada i després de visita al castell, terrat de la torre inclosa. Ara es pot fer perquè l'any passat van obrir al públic la remodelació.
La Sílvia va haver de baixar corrent perquè la Meritxell bramava tant que se la sentia des de dalt. El que no haviem caminat al matí ho vam fer a la tarda, de baixada cap al parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners. Sobretot la primera part del camí era un autèntic rierol, havies d'anar esquivant l'aigua. Les ressenyes marquen un temps d'una hora però nosaltres vam estar una hora i mitja. Al parc, jocs mentre anaven a buscar els cotxes i berenar després.

ELS REFUGIS DE LA MARTA 

Diem de la Marta perquè ella ja havia estat a la casa de colònies (Refugis) on vam anar a sopar i a passar la nit. La Berta, que ho havia reservat, pensava que qui havia anat de colònies era la Rut. Com a casa, l'habitació és justeta (només un lavabo per a 14 llits), però el menjar era prou bó (cafè i pastes després de sopar, i embotit al matí). I els espais exteriors també molt amplis i situada enmig del bosc, amb possibilitats de fer passejades petites sense agafar el cotxe.

CASA DE COLONIES ELS REFUGIS

Moments claus en l'estada a la casa de Colònies: la foto de grup moments abans de marxar -tota una cerimònia-, l'organtizació de l'habitació i dels llits -quí dorm al costat de quí i a dalt o a baix-, i l'estona de joc després de sopar que alguns van canviar pel futbol.

EL TREN I LES ERMITES DEL JOSEP 

Diem del Josep perquè seva havia estat la idea de pujar en aerotren de Beuda (tractoret, 972 59 05 84 i 670 40 46 19) a l'ermita de la Mare de Déu del Mont, a 1200 metres d'alçada. Però no va poder ser respectant el guió original. Resulta que a la pujada en qüestió només la fan a partir del mes de juny per la possibilitat que hi hagi mal temps. El que vam fer és anar igual amb el trenet i fer una petita ruta d'ermites entre Besalú i Beuda:

SANT PERE DE LLIGORDÀ

Va ser la primera parada del trenet.

LA DEL SANT SEPULCRE

Aquesta ermita guarda una reliquia del Sant Sepulcre de Crist i en la seva època va ser important i tenia privilegis com les de Jerusalem. És gran i bastant maca. Té un claustre adosat que l'han d'arreglar perquè s'ha fet servir per a tot. L'encant de l'ermita és que el dia de Sant Joan, en el moment que surt el sol, els raigs solars incideixen en un mateix punt i surt un reflex molt maco. (la guia-conductora del trenet ho havia vist).

LA DE BEUDA

Està al mig del poble (de fet, el nucli central només té 4 cases). Està a un nivell més baix que el del carrer i s'ha de vigilar a l'entrar. És interessant la pila baptismal d'immersió que conserven. Si no vaig entendre malament, és l'original i data del segle XI. De fet, gairebé tot a aquesta zona de la Garrotxa (àrea de Beuda) és del segle XI. Fèiem broma però sembla que és veritat.

Amb els nostres cotxes vam pujar al Mont. La primera part del camí és fastigosa. Hi ha una gran cantera a cel obert que atrau totes les mirades i que es veu des de tot arreru. Allà vam dinar. Han remodelat el santuari i han fet una hospederia (972 19 30 74). Ho porta el bisbat de Girona amb uns quants contratats i, la resta, personal voluntari (un d'ells havia treballat amb la Sílvia a Supeco). I de baixada, després d'una mica d'escalada, vam completar la ruta:

. Mare de Déu del Mont.

De moment, no hi ha més testimoni gràfic que aquest, i en blanc i negre per error tècnic. Vistes tampoc se'n veien ja que la boira ho tapava tot.

. Ermita de Sous (abandonada). 

Per on ha entrat el Josep que surt per una finestra?. La resposta a la foto de la Sílvia. Aquesta ermita, més aviat un antic monestir, era molt gran tal i com es veu a la foto de la dreta on es veu la nau central de l'església. Està bastant casacada, no queda res de sostre, i com deia el llibre del Josep, hi raja una gran font molt a prop de l'edificació.