Puríssima 2004. Esquí alpí, esquí de fons i Literola

De molt lluny, cinc dies donen per a molt però al final s'acaben de seguida. Practicament un d'anar, encara que l'aprofitis fent vistites turístico-culturals, vam estar a Graus. I un de tornada. Et queden tres. I així els vam aprofitar:

DIUMENGE 5 DE DESEMBRE.
Cerler és el nostre destí. Ja tenim els forfaits, però un error de la persona que ens el va vendre ens fa esperar com si els haguessim d'anar a comprar. Es d'hora però ja n'hi ha molta gent. I els esquís de la Rut estan sense modificar, i les botes són noves, un altre contratemps.

Pistes de Cerler, molta gent i poca neu

A dalt, cap sorpresa, molta gent i molt poques pistes obertes. I les cues es multipliquen a mida que passen les hores. Els Anton-Sales arriben cap a l'una, ja hi som tots, els Gabarró-Solanas i els Moya-González. La Berta, jo, que fa un any es va trencar el lligament creuat del genoll dret ha fet sense problema les verdes obertes. Tenen una, la Fontanals, molt llarga i ampla, perfecte per apendre i practicar amb calma.
També vam tenir algun petit contratemps. La Cèlia es va trobar malament i el Miquel no va poder fer la Cogulla (blava), es va quedar amb ella. I els que saben més, baixant per la Perdiz Blanca, els esquís van quedar plens d'esquerdes i de forats. Havien obert la pista però no estava en prou bones condicions, massa pedres i massa poca neu. A l'acabar vam fer la corresponent denúncia a l'estació d'esquí però no tenim resposta encara.

DILLUNS 6 DE DESEMBRE.
Al final vam decidir fer l'excursió de migdia i anar a dinar a Llanos del Hospital. Però el restaurant estava ple i no ens van deixar passar. Aixó que va canviar la sortida per Literola. Era on feia més sol. Va resultar una excursió maquíssima. Neu des de la primera passa, però trepitjada, sense enfonsar-se. Les nenes no s'ho veien tant clar i també des de la primera passa van protestar: que volien tornar, que estaven cansades, que volien tornar, que estaven cansades... Només li hauríem d'haver fet cas a la Gemma, que la pastilla pel mareig li van sentar malament i es marejava una mica. Quan vam acabar de fer el desnivell, el panorama era esplèndid: la vall, el circ, el Perdigueret, els colls.... Ja s'ho veien d'una altra manera.
Només ens va faltar arribar fins al refugi de Literola, però no duiem dinar i vam decidir tornar.

No volien pujar	S'ha acabat el bosc	El grup satisfet	Un petit recés

Cresta i pic d'Alba, circ, llac i pic de Cregüeña	Hitos de Perdiguero

DIMARTS 7 DE DESEMBRE.
La nit anterior havíem reservat taula a Llanos. Hi havia molta menys gent i no vam tenir problemes per passar fins a l'hotel. Va ser inevitable fer esquí de fons. Les nenes es van imposar. La Berta va decidir no fer-ne, una mica de por, i l'Adela la va acompanyar. Juntes van fer el camí caminant mentre els altres ho feien esquiant. La veritat és que s'ho van passar molt bé. L'Adela, la Sandra, el Juanjo i la Berta van arribar fins al Pla de la Basurta, des d'on van veure la negror que hi havia sobre l'Aneto i sobre la glacera.

La pujada es fa dura	L'Adela també ho va provar	El grup satisfet	Dinant com a reis a Llanos

Adela, Sandra i Juanjo al pla de la Basurta.	La Berta davant el Salvaguarda	El Miquel ha arribat fins al final, felicitats.l	Problemes per a la Pilar, la Irene l'ajuda