Pont del Pilar 2004 -Esterri d'Àneu

Tots plegats vam estar a punt de no sortir. Els Gabarró-Solanas per feina i els Rigola-Solanas una mica per mandra. Al final, tots cap a Esterri. La primera parada va ser Balaguer per esmorzar. Era dissabte, dia de mercat i estava tot bastant ple. No vam encertar en el bar escollit, i això que vam preguntar a una noia del poble, però què hi farem. Una volteta pel casc antic de Balaguer, quatre mitjons de "marca", de marcadillo i carretera. Temps justs per arribar a dinar a casa. La Meritxell es pujava per les parets mentre li feien el dinar.

	L'Edu i la Meritxell, preparats.

Diumenge va ser el dia de la sortida forta. Forta tenint en compte que el Pau té 4 anys i que a la Meritxell se l'ha de pujar a la motxilleta, i que l'Edu no havia agafar la seva genollera. Dissabte a la tarda havíem mirat tot tipus de possibilitats i va ser escollida la pujada al refugi de Colomèrs amb vistes al circ del mateix nom. I ho fariem pels llacs Cloto i Llong, preciós.

Al passar el port de la Bonaigua, boniques vistes de l'Aneto i la Maladeta. A la pista de Banys de Tredós, els cavalls ens donen la benvinguda. A Banys de Tredós, el primer contratemps, a tope de gent. I també el segon, no es pot continuar amb cotxe, ho hem de fer tot a peu, amb l'agravant que sense saber perquè, veiem alguns cotxes que pugen. I clar, els taxis. Però no dubtem, ens preparem bé, agafem menjar i aigua i cap a munt. El camí que substitueix el que havíem de fer per la pista és molt maco i agradable. Passa enmig del bosc i hi ha miradors, cascades i passarel.les per no trepitjar aigua continuament. Quan portem una mica més de la mitat d'aquest camí, cap a Era Muntanyeta fem una merescuda parada, en Pau està cansat, la Marta s'hi apunta i la Mertixell té gana. Alguns ja acabarien aquí l'excursió i ho demanen a crits, però la vida és dura, ningú no els fa cas. A partir d'aquí comença el desnivell, primer per la pista fins arribar a allà on la pista fa una gran curva cap a la dreta i es dirigeix cap a Valarties.

L'estany Cloto, maquíssim

Ara ve la part més bonica de l'itinerari, per allà on volíem començar nosaltres. El camí es costarut i per això s'avança ràpid, en alguns moments, sobretot pels petits mig grimpant. En poca estona arribem als primers llacs, el de Lòssa. Deixem a la dreta el camí que puja directe al refugi de Colomèrs. Nosaltres enfilem una altra pujada forta, aquí hem de grimpar una mica més però és molt xulo. Gairebé a dalt de l'estany Cloto descobrim un antic tunel de vagonetes, encara hi havia les restes d'una d'elles. No entrem per prudència, no per falta de ganes, a l'altra banda hi ha el llac, se sent la remor de l'aigua. Ja ens queda molt poc. I l'únic pas que podríem dir d'escalada de tot el camí. Tots passem sense problemes i el premi és l'estany Cloto amb la seva illa al mig. Està decidit, aquí dinarem, només hem de trobar un tros on no faci tant de vent.

	El Tuc de Ratera, al fons, ens recorda els dies de Carros de Foc

Per tornar s'imposa el criteri dels que volíem fer la volta per l'estany Llong i passar al costat de Colomèrs per no fer el mateix camí. Només el temps ens podia fer recular, i uns núvols amenaçadors ens fan dubtar, encara que tots dos itineraris són d'una llargada similar. L'arribada al Llong, un altre maravella de la natura amb el circ de Colomers i el Ratera al fons, ens depara l'única foto de tot el grup de la sortida. A la baixada el Lluís porta la Meritxell, així l'Edu pot controlar millor els seus genolls. La Marta i la Rut fan d'escortes i no se'n separen ni un segon.

Jugant amb el tronc mort

Mentre duren els caminets per dins del bosc i amb pedres que saltar i desgrimpar, el Pau no es queixa, no se'n recorda que està cansat ni que vol la mama. Però quan som de nou a la pista o al camí final, més planer, però més llarg, el pobre camina com un autòmata, sense pensar, està realment cansat. I és que són 10 quilòmetres en total amb uns 465 mts de desnivell. Tots estem molt contents, el Pau només té 4 anys i en el llibre Sortides amb Família -Els Pirineus 1- de l'editorial Pòrtic s'aconsella aquesta excursió a partir de 6 anys. Felicitats Pau. Berenem al l'arribar als cotxes i cap a l'apartament.

Dissabte el Lluís es queda a treballar a casa i la resta anem a fer un passeig per la Mata de València. Un bosc d'avets molt macos i impressionants. De bolets, que la zona té fama, ni un, ni bons ni dolents. Dinar de restaurant i tarda de deures. L'endemà passeig per Esterri, i amb l'Edu i el Lluís malalts, tornem cap a Barcelona.