Aquest són alguns dels bolets que vam trobar en aquesta sortida de diumenge:

. Un parell de falsos rovellons que són tòxics. Cap rovelló ni pinatell, de fet, no hi havia pins.

. Un alzinoi -armillaria mellea-

. Dos tipus dels que tenen esponja, (ceps o siurenys), uns mollerics i uns que tenen el barret més ataronjat.

. Apagallums -macrolepiota procera- de diverses mides, tot i que les més grosses ja estaven una mica passades per sota. També algunes que tenien el peu més llis.

. Xampinyons vam trobar al jardí de la casa del rector i de l'ermita de Sant Martí del Montnegre. Devien estar beneïts però tot i estar bastant segurs del que eren -agaricus albertis- no ens els hem menjat. Alguns realment feien olor a anís, altres no.

. Dues amanites mortals, -amanita panterina- marronosa amb piquets al barret,  i altres dos comestibles amb reserves -amanita vaginata- que té, tot al voltant del barret estries de quasi 1 centímetre i sense volva.

. El que podria ser un rossinyol -Cantharellus cibarius- molt gran, més de 10 centímetres de diàmetre. De fet hi havia tres però només vam agafar un. 

. Una llenega -hygrophorus latitabundus- que seria a confirmar.

. Rússules vàries, bromoses vàries i altres sense identificar.

UNA PETITA CAMINADA

La sortida va ser curta, un dia boirós i plujós al Montnegre. Erem els 8 que jo anomeno nucli dur, els Gabarró-Solanas i els Moya-González. Primer esmorzar i conversa amb la informadora del Parc Natural que no havia pujat mai al Turó Gros, el punt més alt del Montnegre i que nosaltres vam decidir atacar tot buscant bolets.  No vam arribar perquè la boira ens impedia veure res més que les nostres mateixes passes i les palomes que hi havia al mateix marge de la carretera

Per això, quan vam arribar a l'alçada, certificada pels rellotges del Lluís i del Juanjo, i vam veure que no érem al cim, vam tirar avall. Decisió presa quan la pluja més ens mullava. Val a dir que va ser la primera sortida en la qual el Lluís va fer servir el seu GPS. Vam dinar avall, en un clar a prop de la pista. Dinar i estudi dels bolets que havíem agafat.

La tornada va ser una recerca impossible. Totes les pastisseries del Vallès estan tancades un diumenge a la tarda. Per tant, vam haver de comprar delicatesen per berenar a casa de la Sílvia al mateix Sant Andreu. No estava malament, però no matava. La Sílvia estava a punt de donar a llum. De fet, la Mertixell neixeria d'aquí a dos dies.

Berta Solanas

Veure relació del conjunt de bolets que han sortit al curset de la Molina.

FITXA TÈCNICA